Quan, com ara, fa un fred que pela, és quan més aprecio la companyia d'aquesta humil i bona amiga que és la bossa d'aigua calenta. Hi ha invents que em semblen quasi insuperables, perquè són una barreja de senzillesa i eficiència, que no hauríem de menysprear pensant que són d'altres èpoques.
Amb un parell de litres d'aigua de l'aixeta n'hi ha prou per a tot l'hivern. La utilització més clàssica és posar-la al llit, però també és molt útil quan, asseguts i envoltats per una manta, al estil indi, la posem als peus o a la falda, mentre veiem la tele, escrivim, llegim o fem petar la xerrada. Potser no dóna una imatge de modernitat, ni gaire benestant, però si no estem limitats per aquests prejudicis, podrem apreciar que és una manera fàcil de aconseguir un desitjable confort a baix cost, individual i social, perquè no hi ha balafiament energètic i això vol dir estalvi, per a la butxaca i, sobretot, pel Planeta. Jo diria que es tracta d'alta tecnologia ecològica.
