Silencis

Poesia sense paraules
Força sense armes
Saviesa sense llibres
Música sense instruments

Batall de campana que desperta consciència
amb cop suau que ressona fort a cau d’orella
Amic de l’ànima massa sovint absent
soterrat per allaus d’estímuls i magmes de pensaments


Comunica com pont d’argent
els cors enamorats
Imposat per la por a les armes o al ridícul
ets glaç que refreda la vida com el dol feixuc de la Mort
Conreat com terra estimada dones fruits de pau
i refugi segur on poder sentir el càlid alè de la Vida

Patrimoni de pastors solitaris
que passegen muntanyes
Anhel de poetes i místics
que escruten els íntims avencs
i esquinça com daga despietada
els tanys secs d’amors ja caducats

Curts moments els silencis dolços
de llargs plaers compartits
Inacabables freds excessius
quan s’han hagut de patir

Secrets de família tancats amb balda de silenci
Gàbies silencioses empresonen dones maltractades
Silencis d’oblit provocats per la demència
Silenci esgarrifós quan cauen bombes

Embrida’m els desitjos, Silenci,
Esperona’m l’ànima dolençosa
Fes que sense por m’allunyi
dels tristos camins de supervivència

Que emmudeixin amb la teva raó
sorolls de sabres i pistoles
que embrosten consciències
per mantenir injustícies a dojo.

Guareix la ferida sagnant
dels obligats a callar per força
Alleuja el plany anguniós dels oblidats
i fes callar als qui criden fins esgargamellar-se

Eixalades il·lusions
ofegades pel dia a dia
et necessiten Silenci
per emprendre el vol

Aplacat el rondineig de la ment ansiosa
el temps, buit, desapareix
i s’obren espais silenciosos
on brolla l’esperança i l’esperit reposa

Angel Calvo